Sallent, Bages · Catalunya · 2017–present
Cel
Baix
Post-punk · Cold wave · Influència Minsk · Llengua catalana
desplaça
Sallent, Bages · Catalunya · 2017–present
001 — La Banda
Cel Baix van néixer al febrer del 2017 en una vetllada cultural a l'Ateneu Popular de Sallent, quan Mercè Coll va llegir cinc poemes i Pau Viladecans hi va sentir la seva música. Dos mesos de silenci. Llavors una nota: "Quan podem intentar alguna cosa?"
La banda pren el nom de la frase que descriu el cel sobre Sallent a l'hivern: no tempestuós, no dramàtic — simplement baix. Present. Pressionant cap avall, com el deute, com l'hàbit, com una llengua que sobreviu perquè no existia cap altra opció.
El so és post-punk i cold wave, construït al soterrani de Viladecans amb una Juno-60 que havia pertangut al seu germà gran i que havia trigat tres anys a reparar. La Mercè escriu totes les lletres en català. El Jordi toca el baix com si cada nota fos una decisió. No hi ha bateria: la màquina no oblida el que ha de fer.
La seva música s'ha comparat amb Molchat Doma i amb els primers Joy Division, però sona específicament a Sallent — a l'escombrera, a les persianes a mig pujar, a la gent que va quedar.
Mercè Coll
Veu · Lletres
Nascuda a Sallent (1991). Filòloga catalana. Treballa a la biblioteca municipal. Escriu totes les lletres en català, en el mode més llapidar: frases curtes, imatges que arriben sense preamble.
Pau Viladecans
Guitarra · Sintetitzadors · Producció
Nat a Sallent (1989). Tècnic d'electrònica. Va reparar la Juno-60 del seu germà durant tres anys. Compositor principal. Meticulós en la textura del so fins a la patologia.
Jordi Roca
Baix · Sintetitzadors
Nat a Sallent (1986). Treballava a la planta de potassa. Va conèixer en Pau al bar del camp de futbol un dissabte a la nit. Van parlar quatre hores. Va portar el baix.
002 — Música
Disponible ara — Single
Escombrera
Single · 30 de març de 2026
"Hi ha una muntanya al final del carrer / no és de pedra, és de tot el que hem tret"
Escolta a Spotify
Escombrera ● disponible
"Hi ha una muntanya al final del carrer"
La Sal
"Al fons de la terra hi ha un mar"
Diumenge a la Tarda
"Sé el que sents però no ho dic"
Mans
"La forma és la feina / i la feina no hi és"
Riu
"Passa perquè passa"
Els Que Van Quedar
"Van no marxar / i el temps va passar"
Carrer Major
"Passes per davant / i no mires"
Blanc
"No és buit el blanc / és ple de tot el que ha estat tret"
Novembre
"Però ets / aquí"
Lletra destacada — "Escombrera"
Hi ha una muntanya al final del carrer
no és de pedra
és de tot el que hem tret
No és de pedra
és de tot el que hem dit
de tot el que hem callat
de tot el que hem perdut
La Sal (2026) — lletres: Mercè Coll